Dimecres, 30 gener
En Ramon i Turbo ens enviem la següent notícia
Atenció! En Ramon Garcia intenvindrà en "Els Matins de TV3" Amics i amigues,
us informem que el programa "Els matins" que dirigeix i presenta Josep Cuní, amb la col·laboració de Lídia Heredia, entrevistarà en directe a en Ramon Garcia el proper divendres 1 de febrer sobre les 10-11 del matí per parlar de la seva lamentable situació personal creada pel desnonament que va patir a mitjan del setembre passat.
Així que si voleu estar assabentats de les coses que en Ramon conta sobre el seu cas de desnonament i separació de la seva mascota, en Turbo, serà qüestió de fer un raconet en la nostra atrafegada agenda i seure en el sofà una estoneta per veure què tal li va l'entrevista en directe que en Jospe Cuní li farà en el seu programa.
Moltes gràcies a tota la gent que d'una manera o altre ha ofert alguna mena de solució per fer que la vida d'en Ramon i el seu animaló torni a ser una vida digna. Tot i que encara hem de trobar una solució satisfactòria.
Gràcies a tots i totes!!
Ramon i Turbo
Dijous, 17 de gener
Ramon i el Turbo
Avui he llegit aquesta notícia:El cas d’en Ramon i el Turbo: l’odissea de trobar un lloc per viure. L'he llegida i m'han vingut ganes de bordar (i mossegar) a tots aquells que miren cap a un altre costat o donen la callada per resposta. Com pot ser que l'Ajuntament Mataró no li pot trobar un pis perquè pugui viure amb el seu gos? Amb 528 euros mensuals de pensió no pot pagar cap lloguer. Mentre, ell viu en un centre d'acollida municipal i el seu gos a la gossera municipal. Des d'aquesta pàgina web, demanem a l'Ajuntament de Mataró menys silencis i més fets. Per a aquesta parella d'amics i per als que es trobin en una situació semblant. estem amb vosaltres
broc i mas
Enllaços:
- El Programa Gran Angular emetrà el proper dissabte 19 de gener a les 23.h un reportatge sobre en Ramon i Turbo: Un cas de necessitat urgent
-Blog d'en Ramon i el Turbo
Diumenge, 13 de gener
Parcs i animals
He tornat la normalitat, a trepitjar i ensumar el terra de la plaça. Ha estat un any i mig d'exili, amb la plaça tancada i barrada i oberta en canal. Ara que ja l'han farcit amb un parking, sembla i no sembla la mateixa. Ha patit allò que els humans en diuen redisseny. De fet, a la primera correguda en llibertat (no us xiveu) ja en vaig adonar que acabava la volta abans. Parlant clar, l'han feta més petita i n'han eliminat la bancada de pedra que servia de descans (els humans es queixaran aviat). Nosaltres també ens haurem de queixar de les reixes-trampa de ventilació que treuen el nas per la zona de gespa. Encara prendrem mal...Durant aquest any i mig, que se m'ha fet etern, tot ha canviat una mica. Els gossos de la colla ens hem dispersat per altres verals, ens hem fet més vells i el retrobament ha estat incomplet. De tots els que ens aplegàvem (i ens barallàvem) en falten la meitat (la mort no perdona ni als gossos). I els que quedem no anem alhora. Els que fan patxoca són els coloms i les tòrtores. Ells rai, que ningú els va barrar el pas. I continuen omplint la plaça..., com abans.