Dissabte, 22 d'octubre
Apunt d'en Broc: "Homework"
El Norton està fent dissabte del sistema i la mas, d'anglès: la redacció i els deures - diu que així es marca una disciplina i fa companyia al pc. I jo m'estic florint aquí, esperant-los des de fa 2 hores!. No sé qui dels dos trigarà més...Quan la veig així, amb la taula plena de llibres i guixant i estripant papers i queixant-se que no troba les paraules, em venen ganes de dir-li que se'n vagi a fer les Rambles, que estan plenes de turistes. Aprendria més paraules i li tocaria l'aire. Però al final em mossego la llengua. Tal com s'han posat les coses a Barcelona amb el tema de les ordenances encara tindríem merder...
Jo no tinc els problemes que té la mas amb l'anglès (que quan sembla que ja acaba torna a començar): per moure'm per aquí ja faig amb el llenguatge macarrònic dels traductors i si surto fora ja activo el corporal.
I paro. El Norton ja ha acabat la feina i m'ha portat un virus perquè el llenci a la brossa.
Gaires dissabtes com aquest... i segur que aprenc anglès.
Broc avorrit
Dijous, 20 d'octubre
D'aus, grips i discos ratllats
Bufen mals vents per a als ocells i les aus. Ànecs, galls d'indi, cignes, cigonyes, pollastres... em queden una mica lluny, però els coloms, tórtores i falsiots els tinc a tocar. Parlen de grip, vacunes i de milions d'aus de corral sacrificades o a punt de quarentena. No m'agrada l'assumpte, perquè d'aquí a que ens controlin als de 4 potes només hi ha un pas...Les males notícies, com els ocells, volen. Com l'alarmisme i la por.
Per treure'm els ocells del cap, la mas m'ha posat a escanejar les cròniques del 1885 (tasca delicada perquè em vénen ganes de corregir l'ortografia). I quan les llegeixo, algunes històries, de repetides, sonen com un disc ratllat
broc vacunat
Dimecres, 12 d'octubre
Apunt d'en Boc: "Happy Birthday, Harriet"
Se'm fan les dents llargues només de pensar-hi....
"It was confidently asserted, that the tortoises coming from different islands in the archipelago were slightly different in form; and that in certain islands they attained a larger average size than in others. Mr. Lawson maintained that he could at once tell from which island any one was brought. Unfortunately, the specimens which came home in the Beagle were too small to institute any certain comparison. This tortoise, which goes by the name of Testudo Indicus, is at present found in many parts of the world". (Journal of Researches into the Geology and Natural History. Charles Darwin )
LA CRIATURA MÉS VELLA DE LA TERRA
El Periódico. Una tortuga de l'època de Darwin segueix viva amb 175 anys
Londres. -- Una tortuga gegant de les illes Galápagos que suposadament va ser un dels exemplars examinats pel científic britànic Charles Darwin el 1835 en una expedició a aquell arxipèlag està a punt de celebrar el seu 175 aniversari. Harriet (Enriqueta), com es diu aquest animal femella que tenia cinc anys quan Darwin va arribar a les Galápagos, és la criatura més vella de la Terra, segons informa el diari britànic The Times
Segons una teoria, la tortuga és un dels quatre quelonis gegants que va recollir Darwin en la seva famosa expedició a les illes Galápagos i que va transportar en el seu vaixell expedicionari, el Beagle , fins al port anglès de Falmouth, on va arribar l'octubre de 1836. Dos exemplars van morir la primavera següent i els supervivents van ser trasllats a Austràlia, amb un clima més favorable que l'anglès.
Anomenada Tom fins al 1960
Segons els australians que han cuidat l'animal des del 1841, quan suposadament el va portar a aquell continent un dels companys de viatge de Darwin anomenat John Wickman, Harriet és un dels dos exemplars supervivents. Aquesta versió troba suport en la presència d'una altra tortuga gegant al museu de Queensland, a Brisbane (Autràlia), que va morir el 1929.
Les anàlisis del seu ADN que han portat a terme investigadors nord-americans indiquen que l'animal procedeix amb gairebé total seguretat de l'illa de Santa Cruz, a les Galápagos. Fins al 1960, Harriet es deia Tom (Tomàs), ja que se suposava que era mascle, fins que un expert es va adonar de l'error i li van haver de canviar el nom.
Encara ovula
Del que no hi ha dubte, en qualsevol cas, és de l'edat de la tortuga: segons els científics nord-americans que han estudiat les variacions de l'ADN de la població de tortugues de Santa Cruz, l'animal té amb seguretat més de 170 anys. Els seus cuidadors diuen que els seus aliments preferits són les albergínies, les mongetes i el julivert.
Segons sembla, a penes sobreviu una dotzena de la seva subespècie: la tortuga, diu el diari britànic, encara ovula, però no s'ha aparellat amb un mascle en els últims 100 anys. El Periódico/11-10-05
Més enllaços:
Diari de Darwin
Comerç de tortugues durant el segle XIX
broc 6:48 PMApunt d'en Boc: "Happy Birthday, Harriet"
Se'm fan les dents llargues només de pensar-hi....
"It was confidently asserted, that the tortoises coming from different islands in the archipelago were slightly different in form; and that in certain islands they attained a larger average size than in others. Mr. Lawson maintained that he could at once tell from which island any one was brought. Unfortunately, the specimens which came home in the Beagle were too small to institute any certain comparison. This tortoise, which goes by the name of Testudo Indicus, is at present found in many parts of the world". (Journal of Researches into the Geology and Natural History. Charles Darwin )
LA CRIATURA MÉS VELLA DE LA TERRA
El Periódico. Una tortuga de l'època de Darwin segueix viva amb 175 anys
Londres. -- Una tortuga gegant de les illes Galápagos que suposadament va ser un dels exemplars examinats pel científic britànic Charles Darwin el 1835 en una expedició a aquell arxipèlag està a punt de celebrar el seu 175 aniversari. Harriet (Enriqueta), com es diu aquest animal femella que tenia cinc anys quan Darwin va arribar a les Galápagos, és la criatura més vella de la Terra, segons informa el diari britànic The Times Segons una teoria, la tortuga és un dels quatre quelonis gegants que va recollir Darwin en la seva famosa expedició a les illes Galápagos i que va transportar en el seu vaixell expedicionari, el Beagle , fins al port anglès de Falmouth, on va arribar l'octubre de 1836. Dos exemplars van morir la primavera següent i els supervivents van ser trasllats a Austràlia, amb un clima més favorable que l'anglès.
Anomenada Tom fins al 1960
Segons els australians que han cuidat l'animal des del 1841, quan suposadament el va portar a aquell continent un dels companys de viatge de Darwin anomenat John Wickman, Harriet és un dels dos exemplars supervivents. Aquesta versió troba suport en la presència d'una altra tortuga gegant al museu de Queensland, a Brisbane (Autràlia), que va morir el 1929.
Les anàlisis del seu ADN que han portat a terme investigadors nord-americans indiquen que l'animal procedeix amb gairebé total seguretat de l'illa de Santa Cruz, a les Galápagos. Fins al 1960, Harriet es deia Tom (Tomàs), ja que se suposava que era mascle, fins que un expert es va adonar de l'error i li van haver de canviar el nom.
Encara ovula
Del que no hi ha dubte, en qualsevol cas, és de l'edat de la tortuga: segons els científics nord-americans que han estudiat les variacions de l'ADN de la població de tortugues de Santa Cruz, l'animal té amb seguretat més de 170 anys. Els seus cuidadors diuen que els seus aliments preferits són les albergínies, les mongetes i el julivert.
Segons sembla, a penes sobreviu una dotzena de la seva subespècie: la tortuga, diu el diari britànic, encara ovula, però no s'ha aparellat amb un mascle en els últims 100 anys. El Periódico/11-10-05
Més enllaços:
Diari de Darwin
Comerç de tortugues durant el segle XIX
Diumenge, 9 d'octubre
Ig® Nobel Prize
Mentre tinc la mas entretinguda amb les cròniques de L'Arc de Sant Martí que expliquen el merder que es va muntar l'any 1885 arrel de la presentació del Memorial de Greuges (diu que les anirà penjant mica en mica en una pàgina especial perquè són una bona lliçó d'història), jo aprofito per penjar una notícia que m'afecta. Com a gos, clar.
La revista humorística nord-americana Annals of Improbable Research, que cada any concedeix uns premis nobels alternatius, ha lliurat el de medicina a l'inventor dels testicles artificials per a gossos, es diuen neuticles i són de silicona. Tafanejant per la seva web (mai se sap què pot passar...) he descobert que aquest paio, a part de collons, també ofereix ulls i orelles artificials.
El Periòdico. L'inventor d'uns testicles artificials per a gossos obté el premi Nobel alternatiu
Boston. -- L'inventor d'uns testicles artificials per a gossos ha estat un dels principals guardonats amb el premi Nobel de medicina alternatiu que entrega cada any la revista humorística nord-americana Annals of Improbable Research.
Gregg Miller, que es va hipotecar la casa per produir en massa el producte de la seva invenció, va rebre el premi ahir en una cerimònia organitzada per la revista a la Universitat de Harvard, a Boston, estat de Massachusetts.
Miller ha venut més de 150.000 d'aquests testicles, que ha batejat amb el nom de Neuticles i que, segons ha dit, enforteixen psicològicament els gossos que han estat castrats.
Els neuticles permeten que el gos mantingui el seu aspecte natural. A més, enforteixen la seva autoestima a l'ajudar-lo a superar el trauma vinculat a la castració", explica a la seva pàgina d'internet. "Tenint en compte que els meus pares creien que era un idiota quan era petit, aquest premi és un gran honor. Tant de bo estiguessin vius per veure-ho", ha dit al rebre el guardó.
Mecànica dels fluids en els pingüins
Un altre dels premis ha estat concedit a un grup de "científics" europeus que van realitzar un estudi sobre la mecànica dels fluids en els pingüins. L'estudi, publicat l'any passat a la revista Polar Biology, constitueix una detallada investigació de les pressions produïdes a la regió anal d'aquestes aus quan defequen.
El premi de Literatura ha estat concedit a estafadors nigerians que distribueixen a través d'internet increïbles històries de riquesa amb les quals busquen que els il·lusos els revelin la seva informació bancària privada.
El despertador que fuig
En Economia, el premi l'ha guanyat Gauri Nanda, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que ha inventat un rellotge despertador que fuig i s'amaga del seu amo si aquest el vol apagar per seguir dormint.
Altres guanyadors han estat científics de la Universitat de Queensland, a Austràlia, que des del 1927 observen el comportament de gotes de brea que cauen sobre un embut, una cada nou anys.
Nedar en aigua dolça
El considerat guardó de la Pau ha estat entregat a dos científics de la Universitat de Newcastle (Regne Unit) que han observat les variacions en l'activitat cerebral d'unes llagostes mentre observen segments de la pel·lícula La guerra de les galàxies.
També s'ha esmentat com a guanyador del Nobel alternatiu un experiment realitzat a la Universitat de Minnesota (EUA) per determinar si les persones neden més ràpid o més lent en aigua dolça (amb molt de sucre).
Marc Abrahams, director de la revista, ha explicat que els premis, que es concedeixen des de fa 15 anys, tenen com a objectiu "fer riure la gent, però també fer-la pensar". "Són molts els científics que facin el que facin, tant si és bo com si és dolent, no reben mai cap mena d'atenció", ha dit.
El Periódico
broc 4:46 PMIg® Nobel Prize
Mentre tinc la mas entretinguda amb les cròniques de L'Arc de Sant Martí que expliquen el merder que es va muntar l'any 1885 arrel de la presentació del Memorial de Greuges (diu que les anirà penjant mica en mica en una pàgina especial perquè són una bona lliçó d'història), jo aprofito per penjar una notícia que m'afecta. Com a gos, clar.La revista humorística nord-americana Annals of Improbable Research, que cada any concedeix uns premis nobels alternatius, ha lliurat el de medicina a l'inventor dels testicles artificials per a gossos, es diuen neuticles i són de silicona. Tafanejant per la seva web (mai se sap què pot passar...) he descobert que aquest paio, a part de collons, també ofereix ulls i orelles artificials.
El Periòdico. L'inventor d'uns testicles artificials per a gossos obté el premi Nobel alternatiu
Boston. -- L'inventor d'uns testicles artificials per a gossos ha estat un dels principals guardonats amb el premi Nobel de medicina alternatiu que entrega cada any la revista humorística nord-americana Annals of Improbable Research.
Gregg Miller, que es va hipotecar la casa per produir en massa el producte de la seva invenció, va rebre el premi ahir en una cerimònia organitzada per la revista a la Universitat de Harvard, a Boston, estat de Massachusetts.
Miller ha venut més de 150.000 d'aquests testicles, que ha batejat amb el nom de Neuticles i que, segons ha dit, enforteixen psicològicament els gossos que han estat castrats.
Els neuticles permeten que el gos mantingui el seu aspecte natural. A més, enforteixen la seva autoestima a l'ajudar-lo a superar el trauma vinculat a la castració", explica a la seva pàgina d'internet. "Tenint en compte que els meus pares creien que era un idiota quan era petit, aquest premi és un gran honor. Tant de bo estiguessin vius per veure-ho", ha dit al rebre el guardó.
Mecànica dels fluids en els pingüins
Un altre dels premis ha estat concedit a un grup de "científics" europeus que van realitzar un estudi sobre la mecànica dels fluids en els pingüins. L'estudi, publicat l'any passat a la revista Polar Biology, constitueix una detallada investigació de les pressions produïdes a la regió anal d'aquestes aus quan defequen.
El premi de Literatura ha estat concedit a estafadors nigerians que distribueixen a través d'internet increïbles històries de riquesa amb les quals busquen que els il·lusos els revelin la seva informació bancària privada.
El despertador que fuig
En Economia, el premi l'ha guanyat Gauri Nanda, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que ha inventat un rellotge despertador que fuig i s'amaga del seu amo si aquest el vol apagar per seguir dormint.
Altres guanyadors han estat científics de la Universitat de Queensland, a Austràlia, que des del 1927 observen el comportament de gotes de brea que cauen sobre un embut, una cada nou anys.
Nedar en aigua dolça
El considerat guardó de la Pau ha estat entregat a dos científics de la Universitat de Newcastle (Regne Unit) que han observat les variacions en l'activitat cerebral d'unes llagostes mentre observen segments de la pel·lícula La guerra de les galàxies.
També s'ha esmentat com a guanyador del Nobel alternatiu un experiment realitzat a la Universitat de Minnesota (EUA) per determinar si les persones neden més ràpid o més lent en aigua dolça (amb molt de sucre).
Marc Abrahams, director de la revista, ha explicat que els premis, que es concedeixen des de fa 15 anys, tenen com a objectiu "fer riure la gent, però també fer-la pensar". "Són molts els científics que facin el que facin, tant si és bo com si és dolent, no reben mai cap mena d'atenció", ha dit.
El Periódico