Diumenge, 28 de novembre
De micos que es fan grans
Avui he llegit una conte de Joan Barril on surten Catalunya, el tripartit i un parell d'animals, un perico i un mico. És una faula que explica la por que tenen alguns quan els socis minoritaris se'ls fan grans. Podem reconèixer alguns polítics, Frascal Aragall, Martí Boada; i ens imaginem qui són el perico xerraire i el mico que exhibeix els seus atributs quan arriba a la majoria d'edat. Una faula sobre "espècies protegides", plena de sorpreses i amb un final emocionant.
El podeu llegir també aquí
broc 9:36 PMDe micos que es fan grans
Avui he llegit una conte de Joan Barril on surten Catalunya, el tripartit i un parell d'animals, un perico i un mico. És una faula que explica la por que tenen alguns quan els socis minoritaris se'ls fan grans. Podem reconèixer alguns polítics, Frascal Aragall, Martí Boada; i ens imaginem qui són el perico xerraire i el mico que exhibeix els seus atributs quan arriba a la majoria d'edat. Una faula sobre "espècies protegides", plena de sorpreses i amb un final emocionant.
El podeu llegir també aquí
Dissabte, 20 de novembre
Marcant territori
No hi ha dret. Quan em decideixo a sortir al carrer i ensenyar les dents, m'enxampen. ¿Per a què serveixo, doncs? ¿He d'aguantar cada dia, migdia i tarda, als marrecs que passen pel carrer cridant?. Ja tenen raó els que diuen que s'han de limitar els sorolls que contaminen l'ambient. A mi, per exemple, no em deixen dormir ni pensar en les meves coses. Per això, quan els sento que s'acosten, ja em poso a bordar. És el que he de fer, se suposa... Però està vist que, en comptes d'espantar-los, els desperto els gens animals i no paren de tocar el timbre i dir-me "loco". Ja li vaig demanar a la mas que fes alguna cosa. Obrir la porta, per exemple... Però em va contestar que nanai, que em veia massa encès i que encara hauria de pagar alguna mossegada. Jo ja l'entenc, eh. Però també tinc clar que, si volen guerra, la tindran.
I l'altre dia ho vaig intentar. Mentre la mas entrava i sortia del pati, em vaig fer l'adormit i, sense que se n'adonés, vaig córrer a amagar-me a la caseta de gos de quan era petit. Ho tenia tot pensat. Quan pugi la persiana per treure el cotxe, me les piraré i esperaré aquells al carrer. Ja veure'm qui borda més avui. Estava tan emocionat que el cor m'anava a cent!
¿Però qui havia de pensar que els humans són també animals de costums? ¿Com podia saber que la mas no marxaria fins comprovar que la persiana tancava bé? I clar, quan em va veure fora, vaig dissimular com vaig poder, movent la cua i gratant la porta amb carona de pena perquè em pugés. Llavors va baixar del cotxe i em va fer entrar a casa, clar. Ella va marxar amb mala consciència i pensant: "Pobre broc, ¿què hagués fet tot el matí sense poder entrar a casa?". I jo em vaig quedar amb les ganes de dir-li "Ai, mas... No moure'm de la porta, ves!"
Broc guerrer
broc 2:03 PMMarcant territori
No hi ha dret. Quan em decideixo a sortir al carrer i ensenyar les dents, m'enxampen. ¿Per a què serveixo, doncs? ¿He d'aguantar cada dia, migdia i tarda, als marrecs que passen pel carrer cridant?. Ja tenen raó els que diuen que s'han de limitar els sorolls que contaminen l'ambient. A mi, per exemple, no em deixen dormir ni pensar en les meves coses. Per això, quan els sento que s'acosten, ja em poso a bordar. És el que he de fer, se suposa... Però està vist que, en comptes d'espantar-los, els desperto els gens animals i no paren de tocar el timbre i dir-me "loco". Ja li vaig demanar a la mas que fes alguna cosa. Obrir la porta, per exemple... Però em va contestar que nanai, que em veia massa encès i que encara hauria de pagar alguna mossegada. Jo ja l'entenc, eh. Però també tinc clar que, si volen guerra, la tindran.
I l'altre dia ho vaig intentar. Mentre la mas entrava i sortia del pati, em vaig fer l'adormit i, sense que se n'adonés, vaig córrer a amagar-me a la caseta de gos de quan era petit. Ho tenia tot pensat. Quan pugi la persiana per treure el cotxe, me les piraré i esperaré aquells al carrer. Ja veure'm qui borda més avui. Estava tan emocionat que el cor m'anava a cent!
¿Però qui havia de pensar que els humans són també animals de costums? ¿Com podia saber que la mas no marxaria fins comprovar que la persiana tancava bé? I clar, quan em va veure fora, vaig dissimular com vaig poder, movent la cua i gratant la porta amb carona de pena perquè em pugés. Llavors va baixar del cotxe i em va fer entrar a casa, clar. Ella va marxar amb mala consciència i pensant: "Pobre broc, ¿què hagués fet tot el matí sense poder entrar a casa?". I jo em vaig quedar amb les ganes de dir-li "Ai, mas... No moure'm de la porta, ves!"
Broc guerrer
Dimarts, 9 de novembre
El malalt imaginari
Estic tranquil perquè s'ha acabat la temporada de metges. Entre l'al·lèrgia a la pell i un problema de circulació que no he parat. Jo m'ho callava perquè un gos amb tares sempre s'arrisca que l'empaperin si li toca un d'aquells amos (que en corren) que es pensen que amb herbes i saliva ens espantem tots els mals. Però no ha estat el meu cas....A la que et descuides, entres en el seu calendari de revisions mèdiques i surts fet un hipocondríac. I, clar, al final qui busca, troba. Un buf al cor, per exemple.
Però no em puc queixar... Després de voltar molt, hem anat a parar a un dermatòleg que m'ha deixat la pell com a nova a base d'antibiòtics i un bany setmanal. A casa em consolen dient-me que això són coses de la raça i de l'edat, que set anys ja són anys, i que la pastilleta per al cor la prenen tots els vells a la meva edat...
broc hipocondríac
broc 8:25 PMEl malalt imaginari
Estic tranquil perquè s'ha acabat la temporada de metges. Entre l'al·lèrgia a la pell i un problema de circulació que no he parat. Jo m'ho callava perquè un gos amb tares sempre s'arrisca que l'empaperin si li toca un d'aquells amos (que en corren) que es pensen que amb herbes i saliva ens espantem tots els mals. Però no ha estat el meu cas....A la que et descuides, entres en el seu calendari de revisions mèdiques i surts fet un hipocondríac. I, clar, al final qui busca, troba. Un buf al cor, per exemple.
Però no em puc queixar... Després de voltar molt, hem anat a parar a un dermatòleg que m'ha deixat la pell com a nova a base d'antibiòtics i un bany setmanal. A casa em consolen dient-me que això són coses de la raça i de l'edat, que set anys ja són anys, i que la pastilleta per al cor la prenen tots els vells a la meva edat...
broc hipocondríac