|
cromets #de gossos
|
|
Dimarts, 28 de setembre
broc 4:51 PMBombolles familiars Quan he llegit la notícia, pensava que anava de broma. Una bombolla inflable que et permet emancipar-te al menjador de casa els pares?. Au, va! i què fem a les habitacions, si no?. Per sortir de dubtes, he entrat a la web de promoció , he vist el video, les imatges en 3 dimensions i els modelets que ofereixen... I, m'he fet un fart de riure. S'ho han currat i no els falta imaginació.
l'Emancipator Bubble , una barreja de parc infantil, zulo i ou de pasqua amb cordó umbilical, és presenta com la solució ideal per als joves i adults amb ganes de marcar territori sense moure's de casa. broc que encara riu Dilluns, 13 de setembre
broc 1:20 PMBestiari motoritzat" Ja som quatre (ruc, gat, gos d'atura i rat penat) els candidats a pujar als cotxes per lluitar contra el brau del conyac.
A hores d'ara la competència és tan renyida, que dubto que ningú baixi del burro. I més després del que s'han gastat en samarretes i enganxines. Per això sóc del parer que una bona manera d'arreglar-ho seria sumar les forces i aplicar-nos la dita de "quan més serem, més riurem". De moment, jo ja m'he posat a la feina llegint el llibre de les bèsties. N'aprens molt. Fragment del llibre de les bèsties A la cort es decidí que el gat fos el cambrer del rei i el Gos en fos el porter. El gat ho fou per menjar-se les rates, que fan malbé la roba, i perquè s'assemblava en figura al rei; el Gos fou porter perquè hi sentia de lluny, i bordava i feia saber al rei qui venia. Estant el Gat i el Gos en els seus oficis, Na Renard se n'anà a buscar el Bou i el Cavall, que havien marxat de la cort del rei. Trobà el Bou pel camí que tornava de la cort. En una bella plana se saludaren molt gentilment i el Bou contà a Na Renard la vida que havia dut; com havia anat lliurement a l'home i com l'home l'havia tingut en servitud molt de temps, i com, a la fi, el volgué vendre a un carnisser per matar-lo... broc llegint Dimarts, 7 de setembre
broc 11:30 AMLlamps i trons Hola Àus,
Estic fart de tempestes. La pluja l'aguanto. Bé, m'emprenya que caigui a l'hora del passeig perquè no pixo de gust i quedo tan xop que després em toca mitja hora d'assecador. Però quan ve acompanyada del barrabum dels trons i veig com els llamps fan diana als terrats de la plaça tremolo i em descontrolo. No m'aturo fins que toco cames i em sento segur. Com a consol et diré que no som els únics en acollonir-nos. I no em refereixo als de casa, que aquests només pateixen per si se'ls espatlla el pc, sinó als ocells. Avui me n'he trobat un dins de casa. Arraulit i mort de por darrera de l'aparell de música. Jo ja li he dit ja podia sortir, que havia passat la tempesta, però no m'ha fet cas. Fins i tot quan ha baixat la mas i m'he posat a bordar davant el moble perquè el decantés el tio ha continuat ben quietet. Llavors m'hi he acostat per ajudar-lo a aixecar el vol i, quan el tenia a la boca, la mas m'ha fet fora pensant-se que me'l volia jalar. N'hi ha de malpensats, eh!. Ara, que a ella no li ha anat millor. Ha hagut d'obrir totes les finestres i fer veure que s'amagava perquè l'ocell és decidís a sortir volant. Cada animal és un món, oi?. Sembla que els únics que estan immunitzats contra les tempestes són els animals que viuen al carrer. Tal com expliquen aquí et borda Broc de tempesta |
|