Dimarts, 30 de setembre
Vol sense motor
Hola Àus,
avui he tingut una visita inesperada: un bitxo que no coneixia. L'he vist al terra i primer he pensat que era una mosca gegant o una papallona esquifida. M'hi he acostat, i no s'ha mogut. Sort ha tingut que estic de baixa ( la campana una altra vegada, nano) i que no tenia prou llibertat de moviments, que, si no, me'l menjo. Lo de la campana, no és per riure. Un exèrcit de puces va traspassar les meves defenses ( la pastilla que em donen cada més) i em va deixat fet un sant crist. De tant de llepar-me, em vaig llevar la pell.
Quan ho van veure, em van posar una pomada i m'ho van tapar pensant-se que ho feia per gust, fins que el veterinari els ho va deixar ben clar: "aquest gos és al.lèrgic a les puces". I qui no? Com a recepta : injecció calmant, unes gotetes miraculoses que es van escampar per la pell per fer fora l'invasor i la pell a l'aire. Però, com que es van oblidar de la cua, vaig continuar llepant-me... Bé, no cal que t'expliqui res més que tu ja saps què es això.
On érem? ah sí, el visitant. Doncs, resulta que era un espiadimonis amb un problema de vol que l'ha fet aterrar al pati. Quan la mas l'ha vist, ha donat el crit d'alerta i de seguida l'han vingut a reanimar. Aquesta casa ja sembla un hospital... Amb molt de compte han posat el ferit cap per munt; i aquest, quan han girat cua, no s'ho ha pensat dues vegades: ha engegat motors i mentre despegava m'ha dedicat un vol acrobràtic.
Llavors he maleït les puces i la campana, que m'ha fet quedar en ridícul. ¿Què haurà pensat en veure'm? ¿Que era un caçapapallones? Ja veig si vull fer exercici hauré de conformar-me amb les seves parentes, les papallones de nit, que van més al meu ritme.
et borda amb megafonia
Broc, acampanat
broc 9:23 PMVol sense motor
Hola Àus,
avui he tingut una visita inesperada: un bitxo que no coneixia. L'he vist al terra i primer he pensat que era una mosca gegant o una papallona esquifida. M'hi he acostat, i no s'ha mogut. Sort ha tingut que estic de baixa ( la campana una altra vegada, nano) i que no tenia prou llibertat de moviments, que, si no, me'l menjo. Lo de la campana, no és per riure. Un exèrcit de puces va traspassar les meves defenses ( la pastilla que em donen cada més) i em va deixat fet un sant crist. De tant de llepar-me, em vaig llevar la pell.
Quan ho van veure, em van posar una pomada i m'ho van tapar pensant-se que ho feia per gust, fins que el veterinari els ho va deixar ben clar: "aquest gos és al.lèrgic a les puces". I qui no? Com a recepta : injecció calmant, unes gotetes miraculoses que es van escampar per la pell per fer fora l'invasor i la pell a l'aire. Però, com que es van oblidar de la cua, vaig continuar llepant-me... Bé, no cal que t'expliqui res més que tu ja saps què es això.
On érem? ah sí, el visitant. Doncs, resulta que era un espiadimonis amb un problema de vol que l'ha fet aterrar al pati. Quan la mas l'ha vist, ha donat el crit d'alerta i de seguida l'han vingut a reanimar. Aquesta casa ja sembla un hospital... Amb molt de compte han posat el ferit cap per munt; i aquest, quan han girat cua, no s'ho ha pensat dues vegades: ha engegat motors i mentre despegava m'ha dedicat un vol acrobràtic.
Llavors he maleït les puces i la campana, que m'ha fet quedar en ridícul. ¿Què haurà pensat en veure'm? ¿Que era un caçapapallones? Ja veig si vull fer exercici hauré de conformar-me amb les seves parentes, les papallones de nit, que van més al meu ritme.
et borda amb megafonia
Broc, acampanat
Dilluns, 15 de setembre
Apunt d'en Broc: L'arca de Noè
Hola Aus,
ja sé què volia dir allò que els porcs senglars ens farien la competència com a animals de companyia. M'ho han explicat avui. Agafa't! Resulta que als parcs de Berlín els treuen a passejar com nosaltres. Sí! van lligadets d'una corda i, quan arriben, els deixen campar a la seva. La mas va al.lucinar, perquè l'animalet va fer el mateix que fem nosaltres: cagar. Després el tio, en comptes de córrer i saludar els altres animals, va caminar tota l'estona al costat de l'amo com si estigués ensinistrat.
Fins ara, els únics amb qui comparteixo territori són els coloms del matí i una serp que porta un paio dins la butxaca de l'americana. Aquesta no m'agrada perquè és fa la senyora. Mira que arriben a tenir mala premsa... doncs tots els crios la volen tocar!
Tu creus que si això es posa de moda i ens en trobem un per aquí (que tot arribarà) li puc deixar anar allò de: aquí els gossos els lliguen amb llonganisses?". No sé, ho dic per si es posa xulo i ens treu els ullals.
Al pas que anem, el parc semblarà un arca de Noé. Els coloms ja els tenim assegurats.
Broc espantat
broc 8:38 PMApunt d'en Broc: L'arca de Noè
Hola Aus,
ja sé què volia dir allò que els porcs senglars ens farien la competència com a animals de companyia. M'ho han explicat avui. Agafa't! Resulta que als parcs de Berlín els treuen a passejar com nosaltres. Sí! van lligadets d'una corda i, quan arriben, els deixen campar a la seva. La mas va al.lucinar, perquè l'animalet va fer el mateix que fem nosaltres: cagar. Després el tio, en comptes de córrer i saludar els altres animals, va caminar tota l'estona al costat de l'amo com si estigués ensinistrat.
Fins ara, els únics amb qui comparteixo territori són els coloms del matí i una serp que porta un paio dins la butxaca de l'americana. Aquesta no m'agrada perquè és fa la senyora. Mira que arriben a tenir mala premsa... doncs tots els crios la volen tocar!
Tu creus que si això es posa de moda i ens en trobem un per aquí (que tot arribarà) li puc deixar anar allò de: aquí els gossos els lliguen amb llonganisses?". No sé, ho dic per si es posa xulo i ens treu els ullals.
Al pas que anem, el parc semblarà un arca de Noé. Els coloms ja els tenim assegurats.
Broc espantat