Dilluns 30 de juny
Nòries amb volant
Hola Àus,
Em recorda la mas que avui fa un any que va marxar a Anglaterra, el que ella deia pujar a la nòria (suposo que ho deia per l'avió). Com que normalment té molt mala memòria, m'ha estranyat que se'n recordés. Però es veu que allò la va marcar.
Després de felicitar-la ( ves, era galeta segura) i aprofitant que estava xerradora, l'he punxada perquè m'expliqués si això de la nòria havia estat només flor d'un dia o s'havia convertit en un costum. M'ha mirat raro, com dient "tu de què vas, Broc?" "ara em surts amb aquestes?" i m'ha engegat "tio! ¿que no em veus diferent?". Jo me l'he mirada i remirada - i li he dit "¿més grassoneta, mas?". "hum... bé, això també; però pensa, pensa una mica més..." "Et rendeixes?" Llavors ha començat a fer rum-rum-rum amb la boca i a moure les mans com si portés un volant. He lligat caps en recordar aquella història de la seva anada a Barcelona i les seves confiances amb la cinquena... però, ¿qui havia de pensar que això es convertiria en una relació formal?. Doncs sí, noi... que ara, a la que pot, s'enfila al cotxe-nòria i ni la veiem. I sola! I resulta que la noia no m'ho havia dit per no fer-me patir...Hum.. i m'ha dit que un dia d'aquests em portarà a Barcelona, que m'agradarà ( és que no hi he anat mai). ¿Creus que em lligarà amb aquell cinturó que porta ella? Es que allò no m'ho poso, que a mi m'agrada fer el tafaner. Bé, ja et bordaré quan hi arribi, que potser em fa servir de claxon.
et borda
Broc amb la cua dreta
PD. ¿escolta, tu creus que els gossos també hem de pujar a les nòries?
broc 8:22 PMNòries amb volant
Hola Àus,
Em recorda la mas que avui fa un any que va marxar a Anglaterra, el que ella deia pujar a la nòria (suposo que ho deia per l'avió). Com que normalment té molt mala memòria, m'ha estranyat que se'n recordés. Però es veu que allò la va marcar.
Després de felicitar-la ( ves, era galeta segura) i aprofitant que estava xerradora, l'he punxada perquè m'expliqués si això de la nòria havia estat només flor d'un dia o s'havia convertit en un costum. M'ha mirat raro, com dient "tu de què vas, Broc?" "ara em surts amb aquestes?" i m'ha engegat "tio! ¿que no em veus diferent?". Jo me l'he mirada i remirada - i li he dit "¿més grassoneta, mas?". "hum... bé, això també; però pensa, pensa una mica més..." "Et rendeixes?" Llavors ha començat a fer rum-rum-rum amb la boca i a moure les mans com si portés un volant. He lligat caps en recordar aquella història de la seva anada a Barcelona i les seves confiances amb la cinquena... però, ¿qui havia de pensar que això es convertiria en una relació formal?. Doncs sí, noi... que ara, a la que pot, s'enfila al cotxe-nòria i ni la veiem. I sola! I resulta que la noia no m'ho havia dit per no fer-me patir...Hum.. i m'ha dit que un dia d'aquests em portarà a Barcelona, que m'agradarà ( és que no hi he anat mai). ¿Creus que em lligarà amb aquell cinturó que porta ella? Es que allò no m'ho poso, que a mi m'agrada fer el tafaner. Bé, ja et bordaré quan hi arribi, que potser em fa servir de claxon.
et borda
Broc amb la cua dreta
PD. ¿escolta, tu creus que els gossos també hem de pujar a les nòries?