Dijous, 26 de desembre
Per nadal, cada ovella al seu corral..
O això diuen... Jo pensava que es referia al nostre dia de descans!. Ummm... es veu que només val per als gossos que encara fan d'ajudants de pastor, perquè per als vigilants d'amos té un sentit ben diferent. Als que ens toca corral és a nosaltres. Res, que tant per Nadal com per Sant Esteve, amb el pelegrinar dels amos pels diferents corrals familiars, m'ha tocat ració de soledat.
Bé, no del tot. M'ha fet companyia el pessebre. I ves el que són les coses, quan he vist els pastors i les ovelles, he sentit la crida de la raça. He dit als pastors que si volien anar a fer un volt jo els vigilava les ovelles. No han dit que no, que no sempre es troben amb un oferiment semblant. De fet, ja fa dies que els ho volia dir, perquè els veia allà quietets, sense moure's i pensava que al final els agafaria algo. Les ovelles, una mica senyores, que amb això que es passen tot l'any a les capsetes i protegides amb les serradures no estan acostumades a l'exercici. No m'he passat gaire, només els he fet pujar als turonets del pessebre per saludar els camells. De pas, he aprofitat per dir-los que jo també volia un regalet. Ja que hi era... De tornada, els rabadans m'han convidat a sopar a la vora del foc. Poca cosa, formatge i fuet. Quan m'acomiadava, m'han dit que demà ja hi puc tornar.
Veurem, que potser demà m'ho faré venir bé i encara tinc la sort que em portin a fer cagar el tió. De fet, al final s'han recordat de mi i m'han vingut a buscar. He ensumat a tothom, m'ha caigut unes quantes restes i després m'he ajagut al terra com un bon minyó. El que no sé ara és com agafaré el bastó per picar el tió. Suposo que, si ho faig amb la pota, no s'adonarà de la diferència i potser li agradarà més. Ja us explicaré.
una llepadeta de carbó:-)
broc aprenent de rabadà
broc 12:30 AMPer nadal, cada ovella al seu corral..
O això diuen... Jo pensava que es referia al nostre dia de descans!. Ummm... es veu que només val per als gossos que encara fan d'ajudants de pastor, perquè per als vigilants d'amos té un sentit ben diferent. Als que ens toca corral és a nosaltres. Res, que tant per Nadal com per Sant Esteve, amb el pelegrinar dels amos pels diferents corrals familiars, m'ha tocat ració de soledat.
Bé, no del tot. M'ha fet companyia el pessebre. I ves el que són les coses, quan he vist els pastors i les ovelles, he sentit la crida de la raça. He dit als pastors que si volien anar a fer un volt jo els vigilava les ovelles. No han dit que no, que no sempre es troben amb un oferiment semblant. De fet, ja fa dies que els ho volia dir, perquè els veia allà quietets, sense moure's i pensava que al final els agafaria algo. Les ovelles, una mica senyores, que amb això que es passen tot l'any a les capsetes i protegides amb les serradures no estan acostumades a l'exercici. No m'he passat gaire, només els he fet pujar als turonets del pessebre per saludar els camells. De pas, he aprofitat per dir-los que jo també volia un regalet. Ja que hi era... De tornada, els rabadans m'han convidat a sopar a la vora del foc. Poca cosa, formatge i fuet. Quan m'acomiadava, m'han dit que demà ja hi puc tornar.
Veurem, que potser demà m'ho faré venir bé i encara tinc la sort que em portin a fer cagar el tió. De fet, al final s'han recordat de mi i m'han vingut a buscar. He ensumat a tothom, m'ha caigut unes quantes restes i després m'he ajagut al terra com un bon minyó. El que no sé ara és com agafaré el bastó per picar el tió. Suposo que, si ho faig amb la pota, no s'adonarà de la diferència i potser li agradarà més. Ja us explicaré.
una llepadeta de carbó:-)
broc aprenent de rabadà
Dimecres, 4 de novembre
Confessions d'un gos: el primer dia que vaig robar
Vinga, va, com que la mestressa no vol escriure res en serio sobre la primera vegada que va robar algo, ho faré jo. Que ja està bé de tantes vergonyes. Bé, em direu que això en un gos no té cap mèrit, perquè no tenim consciència de culpa. Pregunteu-li al meu llom si en tenim . Nois nosaltres al que vosaltres dieu robar li diem agafar. Ja sé que no demanem permís. Ni falta que ens fa. A més, com? amb un guau o remenant la cua? No ens entendríeu.
El meu relat es titularà "La primera vegada que vaig robar una sabatilla". Sí, perquè aquí comença la nostra carrera delictiva. Doncs la primera vegada que vaig robar una sabatilla la vaig destrossar. I mira que només la volia per sentir-me més acompanyat. La vaig ensumar i ensumar...Però com era petit i necessitava rossegar-ho tot ( ja sabeu, les dents s'han d'esmolar) em vaig anar engrescant i mira... Que consti que per mi era només un acte d'amor, com aquells nens petits que se'n duen el seu nino o la seva flassada al llit ( això quan no se'n duen els pares). Quan van trobar-me amb les restes de la sabatilla, ja vaig veure que no m'acaronarien el llom. Van agafar la destrossa amb la mà i van començar a dir que allò no es feia. Em vaig quedar una mica trist, que consti, perquè no vaig poder explicar per què ho feia. La meva carrera no es va aturar aquí, però. A la sabatilla hi van seguir mitjons, coixins, draps de cuina i tota cosa que em recordés els amos.
Ara, com que veuen que quan agafo coses no les destrosso, ja no em renyen. Bé, de tant en tant algú me les treu de la boca, ja ja...
El que no saben és que alguna vegada he agafat algun tros de carn quan no em veien. Això sí que no no diré. Que com diuen ells "tothom és humà", i en el nostre cas està més que justificat com als millors amics de l'home. De fet, jo ho considero com un pagament als serveis prestats.
I parlant d'humans, he llegit una cosa que m'ha deixat parat. Resulta El 99% dels gens dels ratolins es repeteixen en l'ésser humà . ¿ Han investigat el nostre també? ¿Serà per això que els ratolins tenen desig d'entrar a les cases? De tota manera ja els planyo, perquè ara sí que seran animals de laboratori.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos
Broc
broc 10:52 PMConfessions d'un gos: el primer dia que vaig robar
Vinga, va, com que la mestressa no vol escriure res en serio sobre la primera vegada que va robar algo, ho faré jo. Que ja està bé de tantes vergonyes. Bé, em direu que això en un gos no té cap mèrit, perquè no tenim consciència de culpa. Pregunteu-li al meu llom si en tenim . Nois nosaltres al que vosaltres dieu robar li diem agafar. Ja sé que no demanem permís. Ni falta que ens fa. A més, com? amb un guau o remenant la cua? No ens entendríeu.
El meu relat es titularà "La primera vegada que vaig robar una sabatilla". Sí, perquè aquí comença la nostra carrera delictiva. Doncs la primera vegada que vaig robar una sabatilla la vaig destrossar. I mira que només la volia per sentir-me més acompanyat. La vaig ensumar i ensumar...Però com era petit i necessitava rossegar-ho tot ( ja sabeu, les dents s'han d'esmolar) em vaig anar engrescant i mira... Que consti que per mi era només un acte d'amor, com aquells nens petits que se'n duen el seu nino o la seva flassada al llit ( això quan no se'n duen els pares). Quan van trobar-me amb les restes de la sabatilla, ja vaig veure que no m'acaronarien el llom. Van agafar la destrossa amb la mà i van començar a dir que allò no es feia. Em vaig quedar una mica trist, que consti, perquè no vaig poder explicar per què ho feia. La meva carrera no es va aturar aquí, però. A la sabatilla hi van seguir mitjons, coixins, draps de cuina i tota cosa que em recordés els amos.
Ara, com que veuen que quan agafo coses no les destrosso, ja no em renyen. Bé, de tant en tant algú me les treu de la boca, ja ja...
El que no saben és que alguna vegada he agafat algun tros de carn quan no em veien. Això sí que no no diré. Que com diuen ells "tothom és humà", i en el nostre cas està més que justificat com als millors amics de l'home. De fet, jo ho considero com un pagament als serveis prestats.
I parlant d'humans, he llegit una cosa que m'ha deixat parat. Resulta El 99% dels gens dels ratolins es repeteixen en l'ésser humà . ¿ Han investigat el nostre també? ¿Serà per això que els ratolins tenen desig d'entrar a les cases? De tota manera ja els planyo, perquè ara sí que seran animals de laboratori.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos
Broc