Dilluns, 30 de setembre
LLadructor o Bowlingual
Bones Aus,
Mira que he trobat a Internet: "un nou aparell anomenat "Bowlingual", que consistexi en un collar provist d'un micròfon que classifica els lladrucs dels gossos en sis emocions diferents com: alegria, tristor, irritació o temor. L'aparell selecciona les expressions corresponents als lladrucs en un menú de dues-center paraules en japonès i les emet en forma de veu o les reprodueix en text en una patallla de cristall líquid"
Has llegit bé. Volen sentir el que nosaltres diem. No en tenien prou amb posar-nos un xip sota la pell, no fos cas que ens perdéssim, que ara volen traduir en les seves paraules el significat dels nostres lladrucs. De moment, faran de conillets d'índies els gossos japonesos, però la cosa no trigarà a arribar aquí.
Recorda què va passar amb tamagoshi aquells que van aparèixer fa uns anys. Allò només era una avançada del que pot passar ara. Era un primer intent de buscar-nos un substitut més econòmic i sense implicacions sentimentals. Ho van disfressar amb allò de que, si els nens tenien cura d'un robotet en miniatura, després tot aniria rodat a l'hora d'aprendre a socialitzar-se. Ja saps com va anar la cosa. Primer tot era estimació, però quan van veure que aquells trastos havien de menjar, dormir, jugar, tot van ser peròs. Van acabar llençats a la brossa. Si d'això en diuen socialització.... I mira que molts el compraven per no haver de cuidar un de nosaltres, que deien que donàvem massa feina i que al final ens havíem de deixar abandonats enmig d'una carretera... El que van aprendre aquells nens és abandonar sense remordiments de consciència.
I, ara, no se'ls acut altra cosa que voler saber el que diem. Però ..¿Que no ho saben prou? Volen transformar en paraules fredes els nostres sentiments i estats com si això pogués tenir una traducció en paraules.¿ I el to, timbre, accents, registres i dialectes.? El que singularitza la bordada de cadascú..., això ho deixaran de banda, ja ho veuràs. M'hi nego. O tot o res. No estic disposat a permetre que em posin un collar lladructor amb l'única finalitat de facilitar-los la feina. ¿On quedarà la poesia del nostre bordar? Volen eliminar la màgia de les nostres paraules i deixar-les en simples demandes de caca-xixi i non, com si fóssim uns nadons.El nostre llenguatge és massa ric per quedar reduït a dos-centes paraules en japonès, anglès o català. A això se l'anomena desgossificació i uniformització lingüística. Com que no penso permetre que el bordar esdevingui una llengua morta, he decidit crear ADBOLL (associació en defensa del bordar lliure).
T'hi apuntes?
Et borda : Uuuuuuuuuu! bup bup! br, br, mrrrr mrrrrrr , bup bup, bup, bup, grrrr, grrr, auuuuuuuuu, auuuuuuu!
Broc
broc 8:58 PM
LLadructor o Bowlingual
Bones Aus,
Mira que he trobat a Internet: "un nou aparell anomenat "Bowlingual", que consistexi en un collar provist d'un micròfon que classifica els lladrucs dels gossos en sis emocions diferents com: alegria, tristor, irritació o temor. L'aparell selecciona les expressions corresponents als lladrucs en un menú de dues-center paraules en japonès i les emet en forma de veu o les reprodueix en text en una patallla de cristall líquid"
Has llegit bé. Volen sentir el que nosaltres diem. No en tenien prou amb posar-nos un xip sota la pell, no fos cas que ens perdéssim, que ara volen traduir en les seves paraules el significat dels nostres lladrucs. De moment, faran de conillets d'índies els gossos japonesos, però la cosa no trigarà a arribar aquí.
Recorda què va passar amb tamagoshi aquells que van aparèixer fa uns anys. Allò només era una avançada del que pot passar ara. Era un primer intent de buscar-nos un substitut més econòmic i sense implicacions sentimentals. Ho van disfressar amb allò de que, si els nens tenien cura d'un robotet en miniatura, després tot aniria rodat a l'hora d'aprendre a socialitzar-se. Ja saps com va anar la cosa. Primer tot era estimació, però quan van veure que aquells trastos havien de menjar, dormir, jugar, tot van ser peròs. Van acabar llençats a la brossa. Si d'això en diuen socialització.... I mira que molts el compraven per no haver de cuidar un de nosaltres, que deien que donàvem massa feina i que al final ens havíem de deixar abandonats enmig d'una carretera... El que van aprendre aquells nens és abandonar sense remordiments de consciència.
I, ara, no se'ls acut altra cosa que voler saber el que diem. Però ..¿Que no ho saben prou? Volen transformar en paraules fredes els nostres sentiments i estats com si això pogués tenir una traducció en paraules.¿ I el to, timbre, accents, registres i dialectes.? El que singularitza la bordada de cadascú..., això ho deixaran de banda, ja ho veuràs. M'hi nego. O tot o res. No estic disposat a permetre que em posin un collar lladructor amb l'única finalitat de facilitar-los la feina. ¿On quedarà la poesia del nostre bordar? Volen eliminar la màgia de les nostres paraules i deixar-les en simples demandes de caca-xixi i non, com si fóssim uns nadons.El nostre llenguatge és massa ric per quedar reduït a dos-centes paraules en japonès, anglès o català. A això se l'anomena desgossificació i uniformització lingüística. Com que no penso permetre que el bordar esdevingui una llengua morta, he decidit crear ADBOLL (associació en defensa del bordar lliure).
T'hi apuntes?
Et borda : Uuuuuuuuuu! bup bup! br, br, mrrrr mrrrrrr , bup bup, bup, bup, grrrr, grrr, auuuuuuuuu, auuuuuuu!
Broc
Diumenge, 21 de setembre
Setembre
Hola Àusias
Ja som a setembre, mes fatídic per a uns i un regal per a d' altres. Quan sento els rings dels despertadors penso "ara sabreu que és haver-se de llevar d'hora i complir amb les vostres obligacions". Els bons costums, perduts durant l'estiu, es recuperen. Ja s'ha acabat allò d'haver d'esperar a mig matí per fer el primer riu. O que em despertessin a la matinada per fer-ne l'últim. Ara tot és al seu lloc. Estic més estona solet potser, però la disfruto. Dormo el que vull, volto per la casa i bordo a qui passa pel carrer. Passejo quan toca i em retrobo amb els amics de la plaça. Un plaer.
En el fons penso que sóc un animal de costums i que m'estimo més l'ordre dels mesos que vénen a la disbauxa de l'estiu. A més, a mi la calor em mata. Sóc tan pelut, que, per molt que em xollin a l'estiu, no paro de suar i tenir set. Ara començo a estar bé i a poder passejar al migdia sense haver d'amagar-me de la clatellada dels raigs del sol. Una altra cosa que perdré de vista, o d'oïda, segons es miri, són els concerts de petards i coets que engegaven cada dos per tres i que m'ensordien. Ja en tinc prou amb les tronades, i d'aquestes n'hem tingut un munt aquest estiu, perquè encara hagi d'aguantar l'ambientació musical de les festes dels veïnats.
Com pots veure estic content, no sé si ho estan tant els altres, ja ja. Per cert que avui mentre dinaven i estava allà esperant que em caigués alguna propina, he sentit una història que potser t'interessarà. Ja et pots treure del cap allò de que els gossos som els millors amics de l'home. Ara n'hi ha d'altres que ens fan la competència. Es veu que una familia de la capital del oso i el madroño va perdre el seu periquitu, i que va posar un anunci arreu, oferint una recompensa a qui li tornés. Fins i tot van sortir plorant a la tele, es veu. Total que la dona deia que si no tornava es moririen de pena, perquè era un membre més de la família( el teu amo també et diu això, per cert?). Doncs tu, que l'han trobat i que li han fet una festeta i ha sortit a la tele i tot. Tu creus que haurem de canviar les estragègies perquè no ens quedem sense feina? Pensa que els periquitus ja passen amb una gabia, que gairebé no mengen i que a més, tu, que es veu que canten i això agrada. I si provéssim això de cantar?.
Bé noi, que les aigües ja han arribat al seu lloc i que qui dies passa anys empeny.
una llepadeta
broc
broc 7:20 PM
Hola Àusias
Ja som a setembre, mes fatídic per a uns i un regal per a d' altres. Quan sento els rings dels despertadors penso "ara sabreu que és haver-se de llevar d'hora i complir amb les vostres obligacions". Els bons costums, perduts durant l'estiu, es recuperen. Ja s'ha acabat allò d'haver d'esperar a mig matí per fer el primer riu. O que em despertessin a la matinada per fer-ne l'últim. Ara tot és al seu lloc. Estic més estona solet potser, però la disfruto. Dormo el que vull, volto per la casa i bordo a qui passa pel carrer. Passejo quan toca i em retrobo amb els amics de la plaça. Un plaer.
En el fons penso que sóc un animal de costums i que m'estimo més l'ordre dels mesos que vénen a la disbauxa de l'estiu. A més, a mi la calor em mata. Sóc tan pelut, que, per molt que em xollin a l'estiu, no paro de suar i tenir set. Ara començo a estar bé i a poder passejar al migdia sense haver d'amagar-me de la clatellada dels raigs del sol. Una altra cosa que perdré de vista, o d'oïda, segons es miri, són els concerts de petards i coets que engegaven cada dos per tres i que m'ensordien. Ja en tinc prou amb les tronades, i d'aquestes n'hem tingut un munt aquest estiu, perquè encara hagi d'aguantar l'ambientació musical de les festes dels veïnats.
Com pots veure estic content, no sé si ho estan tant els altres, ja ja. Per cert que avui mentre dinaven i estava allà esperant que em caigués alguna propina, he sentit una història que potser t'interessarà. Ja et pots treure del cap allò de que els gossos som els millors amics de l'home. Ara n'hi ha d'altres que ens fan la competència. Es veu que una familia de la capital del oso i el madroño va perdre el seu periquitu, i que va posar un anunci arreu, oferint una recompensa a qui li tornés. Fins i tot van sortir plorant a la tele, es veu. Total que la dona deia que si no tornava es moririen de pena, perquè era un membre més de la família( el teu amo també et diu això, per cert?). Doncs tu, que l'han trobat i que li han fet una festeta i ha sortit a la tele i tot. Tu creus que haurem de canviar les estragègies perquè no ens quedem sense feina? Pensa que els periquitus ja passen amb una gabia, que gairebé no mengen i que a més, tu, que es veu que canten i això agrada. I si provéssim això de cantar?.
Bé noi, que les aigües ja han arribat al seu lloc i que qui dies passa anys empeny.
una llepadeta
broc