Dimecres, 28 d'agost
Ferides de guerra
Hola Àusias,
Com tenin la mestressa de baixa per lesions, avui escric jo. I no és que estigui gaire galdós, que diguem. Fa una setmana que vaig tenir una enganxada amb un altre gos i porto una mossegada a l'esquena. Sóc un pupes, ho sé. Quan no és la ferida de la pota, que em pica i me la llepo, són les mossegades que em claven de tant en tant. Aquesta vegada me n'he sentit. No m'hi han posat punts, però el cop i la ferida em feien molt de mal. El pitjor de tot és aquell trasto que em posen al cap perquè no arribi a les ferides, la campana, vull dir. Em resta visió i oïda.
Aquests dies que he hagut de cuidar a la Mas, hem estat comentat les diferents reaccions dels gossos i les persones davant la violència física. I en una cosa té raó ella. Els gossos ens enfrontem els uns als altres amb les mateixes armes, les dents. Ja sabem que als amos no els agrada que ens barallem perquè després ells poden tenir problemes amb els altres amos, a més d'haver-nos de portar a curar. Però, si més no, sabem per què ens barallem: defensa del territori, femelles i gelos. Ells també ho saben i procuren que la sang no arribi al riu. Però de vegades l'instint pot més que la fidelitat a l'amo. Tots hi comptem amb això.
Jo ja li he dit a la Mas que el que li ha passat a ella és obra d'un boig i que de gossos bojos també n'hi ha ( li he dit perquè es consoli, que no n'hi ha tants). Li he recordat, també, que la propera vegada que s'ensumi una cosa d'aquestes, que tregui el paraigües plegable que sempre porta a la bossa i que el faci servir.(D'algun ajut serà, dic jo). De pas, li he advertit que no faci servir les dents, que no està les té entrenades; en tot cas, el peu. Ella tampoc no ho veu clar.
Bé noi, que portem una mala ratxa. Espero que el proper apunt sigui per motius més alegres. Per cert, ¿que no et deixen l'ordinador a tu? Ho dic perquè fa la tira de temps que no he rebut cap contrapunt.
et llepa
broc
broc 2:38 PM
Hola Àusias,
Com tenin la mestressa de baixa per lesions, avui escric jo. I no és que estigui gaire galdós, que diguem. Fa una setmana que vaig tenir una enganxada amb un altre gos i porto una mossegada a l'esquena. Sóc un pupes, ho sé. Quan no és la ferida de la pota, que em pica i me la llepo, són les mossegades que em claven de tant en tant. Aquesta vegada me n'he sentit. No m'hi han posat punts, però el cop i la ferida em feien molt de mal. El pitjor de tot és aquell trasto que em posen al cap perquè no arribi a les ferides, la campana, vull dir. Em resta visió i oïda.
Aquests dies que he hagut de cuidar a la Mas, hem estat comentat les diferents reaccions dels gossos i les persones davant la violència física. I en una cosa té raó ella. Els gossos ens enfrontem els uns als altres amb les mateixes armes, les dents. Ja sabem que als amos no els agrada que ens barallem perquè després ells poden tenir problemes amb els altres amos, a més d'haver-nos de portar a curar. Però, si més no, sabem per què ens barallem: defensa del territori, femelles i gelos. Ells també ho saben i procuren que la sang no arribi al riu. Però de vegades l'instint pot més que la fidelitat a l'amo. Tots hi comptem amb això.
Jo ja li he dit a la Mas que el que li ha passat a ella és obra d'un boig i que de gossos bojos també n'hi ha ( li he dit perquè es consoli, que no n'hi ha tants). Li he recordat, també, que la propera vegada que s'ensumi una cosa d'aquestes, que tregui el paraigües plegable que sempre porta a la bossa i que el faci servir.(D'algun ajut serà, dic jo). De pas, li he advertit que no faci servir les dents, que no està les té entrenades; en tot cas, el peu. Ella tampoc no ho veu clar.
Bé noi, que portem una mala ratxa. Espero que el proper apunt sigui per motius més alegres. Per cert, ¿que no et deixen l'ordinador a tu? Ho dic perquè fa la tira de temps que no he rebut cap contrapunt.
et llepa
broc
Dissabte, 17 d'agost
Apunt d'en broc: cromet per a en Gris
Hola Ausias,
Avui el meu apunt serà tristoi. He descobert una cosa que no sabia i encara l'estic paint. Els gossos també morim. Jo sempre havia pensat que això només els passava dels amos. Per casa de vegades sentia: aquest està malalt, aquell s'ha mort. Però no que ens pogués passar a nosaltres.
Quan avui la mas ha tornat del cinema, els veïns de davant l'han saludada i li han preguntat si sabia que el seu gos, un cooker d'onze anys, havia mort. Ha contestat que no. S'ha quedat trista perquè de vegades ella també pensa que jo em moriré. Jo sentia la conversa a través de la porta i he sentit pena pel gos i pels seus amos. Deien que quan entraven a casa la sentien buida, freda. Que onze anys donen per a molts records i que no volien tenir mai més cap gos per no passar pel mateix.
El gos és deia gris i el coneixia de trobar-me'l per la plaça. No havíem jugat gaire perquè ell era més gran que jo, però la seva mestressa sempre me'l portava a la tanca del pati perquè ens veiéssim. Avui ha dit que cada vegada que em veu es posa a plorar, que no ho pot evitar. Al final crec que plorarem tots. Fins i tot la mas quan ha entrat a casa s'ha posat a plorar. Crec que també estava pensant en mi.
De vegades em pregunto per què haurem de morir tan joves. Ja sé que un any nostre equival a set dels humans..... però per mi això no és cap consol i em rebel.lo. No vull pensar que em queden 8 anys de vida. Ho trobo injust.
El que m'ha deixat més fotut és quan l'amo del gos ha explicat que el veterinari li va demanar que estigués amb el seu gos mentre li posaven la injecció que faria que no patís més. Que així el gos se sentiria millor. Ja m'imagino l'escena i se'm posa la cua dreta.Ha hagut d'estar molt dur.
No sé, tota l'estona que rumio com és que no fan res per allargar les nostres vides. Potser m'estic tornant massa humà?
Bé, noi, que no som res, i que mentre mirarem de disfrutar tot el que puguem.
Per cert, una mica d'humor negre, que ja es dóna en aquests casos. Quan la mas s'acomiadava dels amos del gris ha estat a punt de dir-los "els acompanyo en el sentiment", que no ho ha dit perquè era una fórmula molt freda i no la diu mai, però tu, que s'ha sentit com si estigues donant el pèsam als familiars d'un difunt. Al final ha dit només "que ho sentia molt". Menys mal!.
Quina creus que ha de ser la frase que s'hauria de fer servir en aquests casos? Jo crec que per als gossos es podria dir "ha estat un gos feliç", no?
et llepa
Broc moixo
broc 10:32 PMApunt d'en broc: cromet per a en Gris
Hola Ausias,
Avui el meu apunt serà tristoi. He descobert una cosa que no sabia i encara l'estic paint. Els gossos també morim. Jo sempre havia pensat que això només els passava dels amos. Per casa de vegades sentia: aquest està malalt, aquell s'ha mort. Però no que ens pogués passar a nosaltres.
Quan avui la mas ha tornat del cinema, els veïns de davant l'han saludada i li han preguntat si sabia que el seu gos, un cooker d'onze anys, havia mort. Ha contestat que no. S'ha quedat trista perquè de vegades ella també pensa que jo em moriré. Jo sentia la conversa a través de la porta i he sentit pena pel gos i pels seus amos. Deien que quan entraven a casa la sentien buida, freda. Que onze anys donen per a molts records i que no volien tenir mai més cap gos per no passar pel mateix.
El gos és deia gris i el coneixia de trobar-me'l per la plaça. No havíem jugat gaire perquè ell era més gran que jo, però la seva mestressa sempre me'l portava a la tanca del pati perquè ens veiéssim. Avui ha dit que cada vegada que em veu es posa a plorar, que no ho pot evitar. Al final crec que plorarem tots. Fins i tot la mas quan ha entrat a casa s'ha posat a plorar. Crec que també estava pensant en mi.
De vegades em pregunto per què haurem de morir tan joves. Ja sé que un any nostre equival a set dels humans..... però per mi això no és cap consol i em rebel.lo. No vull pensar que em queden 8 anys de vida. Ho trobo injust.
El que m'ha deixat més fotut és quan l'amo del gos ha explicat que el veterinari li va demanar que estigués amb el seu gos mentre li posaven la injecció que faria que no patís més. Que així el gos se sentiria millor. Ja m'imagino l'escena i se'm posa la cua dreta.Ha hagut d'estar molt dur.
No sé, tota l'estona que rumio com és que no fan res per allargar les nostres vides. Potser m'estic tornant massa humà?
Bé, noi, que no som res, i que mentre mirarem de disfrutar tot el que puguem.
Per cert, una mica d'humor negre, que ja es dóna en aquests casos. Quan la mas s'acomiadava dels amos del gris ha estat a punt de dir-los "els acompanyo en el sentiment", que no ho ha dit perquè era una fórmula molt freda i no la diu mai, però tu, que s'ha sentit com si estigues donant el pèsam als familiars d'un difunt. Al final ha dit només "que ho sentia molt". Menys mal!.
Quina creus que ha de ser la frase que s'hauria de fer servir en aquests casos? Jo crec que per als gossos es podria dir "ha estat un gos feliç", no?
et llepa
Broc moixo
Divendres, 9 d'agost
Apunt d'en Broc: paleta de colors
Hola noi!
Mala setmana aquesta, sort que ja s'acaba. Estic descol.locat. Primer, aquest temps que em torna boig. Ja no sé si som primavera, tardor o estiu. Cada dia sembla una estació diferent. I a mi la fresca m'agrada, no em queixo d'això, però la pluja no m'agrada tant. Sobretot els llamps i els trons. No puc. Em diràs poruc, però a la que sento un tro, ja m'amago. No podrien abaixar-ne el volum?
Després, els dies de xafogor tampoc en fan el pes. Suo i no paro de gratar-me, amb tan mala sort que sempre em faig alguna ferideta a la pota. Resultat? Que m'embenen la pota amb una d'aquelles tires elàstiques perquè no me la llepi. El problema és que és de color blau i quan surto al carrer canta massa i els altres gossos em confonen amb un cavall de carreres. Jo dic que sí, que em preparen per a una cursa. Si cola, això que m'estalvio.
Ara, el pitjor que m'ha passat és servir de paleta de colors. Res, que la nena de casa volia provar diferents colors de Genna per al seu cabell. Com que no sabia quin li agradava més, va tenir la brillant idea d'utilitzar-me com a conillet d'indies. Vaig passar tres hores embolicat amb 4 trossos de paper d'alumini. Res, un desastre. Ella contenta perquè va triar el que més li agradava, un de vermellós. Jo vaig quedar fet un mapa: vermell, groc, lila i rosa. Sort que només vaig fer la desfilada de casa a la perruqueria (Que és on en van portar quan en van veure els altres) Però la vergonya la vaig passar. Em preguntaven si feia de gos anunci d'una casa de pintures. Encara riuen.
Res noi, que de vegades penso que m'anirien bé unes vacances per estalviar-me segons quins numerets. Que ja diuen que qui no té feina el gat pentina. I com que aquí no en gasten de gats....
et mou la cua
Broc
broc 10:55 PM
Hola noi!
Mala setmana aquesta, sort que ja s'acaba. Estic descol.locat. Primer, aquest temps que em torna boig. Ja no sé si som primavera, tardor o estiu. Cada dia sembla una estació diferent. I a mi la fresca m'agrada, no em queixo d'això, però la pluja no m'agrada tant. Sobretot els llamps i els trons. No puc. Em diràs poruc, però a la que sento un tro, ja m'amago. No podrien abaixar-ne el volum?
Després, els dies de xafogor tampoc en fan el pes. Suo i no paro de gratar-me, amb tan mala sort que sempre em faig alguna ferideta a la pota. Resultat? Que m'embenen la pota amb una d'aquelles tires elàstiques perquè no me la llepi. El problema és que és de color blau i quan surto al carrer canta massa i els altres gossos em confonen amb un cavall de carreres. Jo dic que sí, que em preparen per a una cursa. Si cola, això que m'estalvio.
Ara, el pitjor que m'ha passat és servir de paleta de colors. Res, que la nena de casa volia provar diferents colors de Genna per al seu cabell. Com que no sabia quin li agradava més, va tenir la brillant idea d'utilitzar-me com a conillet d'indies. Vaig passar tres hores embolicat amb 4 trossos de paper d'alumini. Res, un desastre. Ella contenta perquè va triar el que més li agradava, un de vermellós. Jo vaig quedar fet un mapa: vermell, groc, lila i rosa. Sort que només vaig fer la desfilada de casa a la perruqueria (Que és on en van portar quan en van veure els altres) Però la vergonya la vaig passar. Em preguntaven si feia de gos anunci d'una casa de pintures. Encara riuen.
Res noi, que de vegades penso que m'anirien bé unes vacances per estalviar-me segons quins numerets. Que ja diuen que qui no té feina el gat pentina. I com que aquí no en gasten de gats....
et mou la cua
Broc
Divendres, 9 d'agost
Lectures compartides
Mirades
"Tu saps que de mi només vindrà
benefici i abandonament
un petament de dits
un crostó
o potser la confidència
d'un sanglot".
Josep Vallverdú: Poemes del gos
broc 10:24 PMLectures compartides
Mirades
"Tu saps que de mi només vindrà
benefici i abandonament
un petament de dits
un crostó
o potser la confidència
d'un sanglot".
Josep Vallverdú: Poemes del gos
Divendres, 2 d'agost
repunt a un gos especial
Acabo de llegir el teu apunt i m'he quedat una mica moixa pensant com un gos pot assemblar-se tant als humans. Apunto al suro data d'aniversari, i buscaré en un santoral algun nom que s'assembli al teu. He encarregat un os especial al restaurant. Els he dit que el posin com a espelma en un pastís de boletes del teu menjar. No t'envio flors, que encara te les menjaries. Miraré d'aconseguir-te una parella ocasional, que sé que en tens ganes. Però, noi, no és tan fàcil.
Lo d'explicar secretets meus no està tan bé. Mirà que no te n'explicaré cap més. Que sigui la darrera vegada. Per cert, dins del sobre hi havia molts diners i es veu que jo no els podia administrar.
Vull recordar-te que és més imporant que et recordin cada dia que quan ho diu el calendari. De tota manera, tens raó, hi ha gent que necessita aquestes dates per mesurar estimacions. Però, això va com va i també se n'ha de saber.
Pensant, pensant, he arribat a la conclusió que la teva reclamació és justa, i que tu sí que estàs preparat per ser el rei de la festa.
Felicitats ( encara que sigui amb retard)
PD: la llepadeta amb saltiró, molt artística. On l'has après?
Mas
broc 5:28 PMAcabo de llegir el teu apunt i m'he quedat una mica moixa pensant com un gos pot assemblar-se tant als humans. Apunto al suro data d'aniversari, i buscaré en un santoral algun nom que s'assembli al teu. He encarregat un os especial al restaurant. Els he dit que el posin com a espelma en un pastís de boletes del teu menjar. No t'envio flors, que encara te les menjaries. Miraré d'aconseguir-te una parella ocasional, que sé que en tens ganes. Però, noi, no és tan fàcil.
Lo d'explicar secretets meus no està tan bé. Mirà que no te n'explicaré cap més. Que sigui la darrera vegada. Per cert, dins del sobre hi havia molts diners i es veu que jo no els podia administrar.
Vull recordar-te que és més imporant que et recordin cada dia que quan ho diu el calendari. De tota manera, tens raó, hi ha gent que necessita aquestes dates per mesurar estimacions. Però, això va com va i també se n'ha de saber.
Pensant, pensant, he arribat a la conclusió que la teva reclamació és justa, i que tu sí que estàs preparat per ser el rei de la festa.
Felicitats ( encara que sigui amb retard)
PD: la llepadeta amb saltiró, molt artística. On l'has après?
Mas
Dijous, 1 d'agost
Apunt d'en Broc
assumptes pendents o l'educació sentimental
Hola Àusias!
Fa dues setmanes vaig fer 5 anys. Ja sóc gran oi? Avui m'ho han recordat. Això no s'hi val. Ja m'he conformat amb veure com els de casa celebren el que ells diuen "sants", que bé, que ja els vaig creure quan em van dir que no hi havia un sant que es digués Broc, però l'aniversari! Que, no, que per aquí no passo. L'any que ve ho deixaré apuntat com aquell que no vol al calendari de la Caixa. Hi escriure´" endevineu qui fa anys demà? i signat un "guau" ben gros, per si encara no ho veuen.
I lo del sant encara m'ho he de pensar, que amb tants martirs i sants que han existit, bé n'hi haurà un que s'assembli al meu nom.
Ara, el que va ser gros és l'excusa que em va donar la Mas. Ella volia arreglar el seu oblit dient que aquells dia era de viatge. De viatge... ejem..deixem-ho córrer.. que bé que va tenir temps d'escriure les seves desgràcies des d'allà. Una nota d'alegria hagués estat bé, i què millor que felicitar-me a mi, no?. Que no cola. Després diu que em va enviar una postal. Sí, però allà no hi havia "ni per molts anys".
Ah , i després em va explicar la pel.lícula dels seus sants i aniversaris. Que la cosa no té desperdici. Que resulta que ella fins als 7 anys li va passar una cosa semblant, que a casa seva no li havien dit mai què era això dels sants i aniversaris. Que es va enterar per casualitat perquè va rebre un sobre d'un parent de la seva mare amb una noteta que deia "per molts anys, petot". I es veu que ella es va emocionar tant que encara ho recorda ( els diners que hi havia a dintre també. Encara que diu que no sap qui se'ls va quedar). Bé, que ella no hagi disfrutar mai d'aquests dies no vol dir que els altres ens n'hàgim d'estar. Que penso donar-los la llauna fins que institucionalitzin el meu.
Per contentar-me m'ha dit que demà em convida a dinar, que és el seu sant. No sé, que sona una mica mala consciència. Què hi farem.. no direm que no.Que encara se'ns enfadaria la noia. Miraré d'assajar una llepadeta nova per a ella.
Broc, que ja és major d'edat
broc 9:09 PMApunt d'en Broc
Hola Àusias!
Fa dues setmanes vaig fer 5 anys. Ja sóc gran oi? Avui m'ho han recordat. Això no s'hi val. Ja m'he conformat amb veure com els de casa celebren el que ells diuen "sants", que bé, que ja els vaig creure quan em van dir que no hi havia un sant que es digués Broc, però l'aniversari! Que, no, que per aquí no passo. L'any que ve ho deixaré apuntat com aquell que no vol al calendari de la Caixa. Hi escriure´" endevineu qui fa anys demà? i signat un "guau" ben gros, per si encara no ho veuen.
I lo del sant encara m'ho he de pensar, que amb tants martirs i sants que han existit, bé n'hi haurà un que s'assembli al meu nom.
Ara, el que va ser gros és l'excusa que em va donar la Mas. Ella volia arreglar el seu oblit dient que aquells dia era de viatge. De viatge... ejem..deixem-ho córrer.. que bé que va tenir temps d'escriure les seves desgràcies des d'allà. Una nota d'alegria hagués estat bé, i què millor que felicitar-me a mi, no?. Que no cola. Després diu que em va enviar una postal. Sí, però allà no hi havia "ni per molts anys".
Ah , i després em va explicar la pel.lícula dels seus sants i aniversaris. Que la cosa no té desperdici. Que resulta que ella fins als 7 anys li va passar una cosa semblant, que a casa seva no li havien dit mai què era això dels sants i aniversaris. Que es va enterar per casualitat perquè va rebre un sobre d'un parent de la seva mare amb una noteta que deia "per molts anys, petot". I es veu que ella es va emocionar tant que encara ho recorda ( els diners que hi havia a dintre també. Encara que diu que no sap qui se'ls va quedar). Bé, que ella no hagi disfrutar mai d'aquests dies no vol dir que els altres ens n'hàgim d'estar. Que penso donar-los la llauna fins que institucionalitzin el meu.
Per contentar-me m'ha dit que demà em convida a dinar, que és el seu sant. No sé, que sona una mica mala consciència. Què hi farem.. no direm que no.Que encara se'ns enfadaria la noia. Miraré d'assajar una llepadeta nova per a ella.
Broc, que ja és major d'edat