Dimecres 19 de Juny
Em peten les orelles de tant de petard
Ei, Ausias! Estàs preparat per a la guerra que s'acosta? Docns si no ho has fet encara, fes-ho. Per més que em diuen que no m'espanti, que no és res. No sé, noi. Cada vegada que sento un petard, corro a amagar-me a sota del primer llit que trobo. Això si estic sol, que, si no, ho faig entre les cames dels de casa.
El primer any de vida m'ho vaig passar molt malament. Quan s'acostava Sant Joan, cada vegada que sentia un espetec començava a tremolar. Era una cosa nova per mi. No volia sortir ni que m'empenyessin. Sé de companys nostres a qui els seus amos els fan empassar unes pastilles que els deixen mig zoombies perquè no tinguin un atac de cor. Jo no he arribat a aquest extrem, però la pastilla me la donen el dia asssenyalat. El més fomut és que llavors perds el sentit de l'equilibri i caus per tot arreu. Jo ja dic que no em treguin, no sigui que encara em detinguin per consum de drogues.
El que sí noto és que amb el temps m'hi he anat acostumant. I tot gràcies al futbol. Bé, això de gràcies no ho pensa tothom. Perquè si haguéssim d'esperar als petards que celebren la víctòria del Barça aniríem servits. En aquest cas, les victòries són moltes vegades de color blanc.
Estic pensant de dir-li a la Mas que s'empesqui algun invent dels seus i que em fabriqui una mena d'orelleres que esmorteixen el soroll. Es podrien adaptar unes d'aquells cascos que es veuen a les pel.lícules de guerra. Sí, les que porten els que disparen morters o els que treballen a les pistes d'aterratge dels portavions.
Mentre, paciència i bons aliments. Que si més no, de coca sempre ens en tocarà un tros.
llepadeta
Broc
broc 5:39 PMEi, Ausias! Estàs preparat per a la guerra que s'acosta? Docns si no ho has fet encara, fes-ho. Per més que em diuen que no m'espanti, que no és res. No sé, noi. Cada vegada que sento un petard, corro a amagar-me a sota del primer llit que trobo. Això si estic sol, que, si no, ho faig entre les cames dels de casa.
El primer any de vida m'ho vaig passar molt malament. Quan s'acostava Sant Joan, cada vegada que sentia un espetec començava a tremolar. Era una cosa nova per mi. No volia sortir ni que m'empenyessin. Sé de companys nostres a qui els seus amos els fan empassar unes pastilles que els deixen mig zoombies perquè no tinguin un atac de cor. Jo no he arribat a aquest extrem, però la pastilla me la donen el dia asssenyalat. El més fomut és que llavors perds el sentit de l'equilibri i caus per tot arreu. Jo ja dic que no em treguin, no sigui que encara em detinguin per consum de drogues.
El que sí noto és que amb el temps m'hi he anat acostumant. I tot gràcies al futbol. Bé, això de gràcies no ho pensa tothom. Perquè si haguéssim d'esperar als petards que celebren la víctòria del Barça aniríem servits. En aquest cas, les victòries són moltes vegades de color blanc.
Estic pensant de dir-li a la Mas que s'empesqui algun invent dels seus i que em fabriqui una mena d'orelleres que esmorteixen el soroll. Es podrien adaptar unes d'aquells cascos que es veuen a les pel.lícules de guerra. Sí, les que porten els que disparen morters o els que treballen a les pistes d'aterratge dels portavions.
Mentre, paciència i bons aliments. Que si més no, de coca sempre ens en tocarà un tros.
llepadeta
Broc
Dimecres 5 de Juny
Apunt d'en Broc: No estem sols a Internet
bicho
Bones, Ausias
Mira que tenim aquí! un altre amb qui ja tenim amb qui escriure'ns. Avui la Mas, fent un volt per les pàgines blogs, ha trobat a aquest Bicho a la pàgina del seu amo . Com que, pel que diu, és mig parent meu ( té ancestres d'atura), he pensat que ens hi podrém cartejar. Ara, hi ha un petit problema. Nosaltres encara no hem escrit mai en castellà, i aquest viu a Madrid. Tu creus que ens hi entendrem? Jo crec que sí, perquè amb això d'Internet hi ha molta cosa de màgia, i , si poden passar el llenguatge dels humans a aquelles fórmules tan rares de html, només clicant una tecleta, què no podran fer per traduir al castellà les nostres bordades! Més dificil és traduir les bordades a lletres, oi?.
Bé, de moment ja li he enviat els cromets on ens presentàvem, perquè ens vagi coneixent.
Ah, per cert, per si t'hi vols entretenir una mica, allà trobaràs contes que t'agradaran.
et llepo
Broc
Nota: t'envio la seva carteta de presentació
Hola. Me llamo Bicho. Peso 7,8 kg. y mido 31 cm de altura en la cruz. Soy, por el momento, el único ejemplar conocido de Pastor Villalbino (Whiteville Sephard). O al menos eso dicen mis dueños. Creo que en realidad soy un mestizo, un puré genético con algunas características propias del caniche y quizá otras del Gos d'Atura. Yo me alegro, porque los perros de raza siempre me han caído gordos.
broc 1:01 PMbicho
Bones, Ausias
Mira que tenim aquí! un altre amb qui ja tenim amb qui escriure'ns. Avui la Mas, fent un volt per les pàgines blogs, ha trobat a aquest Bicho a la pàgina del seu amo . Com que, pel que diu, és mig parent meu ( té ancestres d'atura), he pensat que ens hi podrém cartejar. Ara, hi ha un petit problema. Nosaltres encara no hem escrit mai en castellà, i aquest viu a Madrid. Tu creus que ens hi entendrem? Jo crec que sí, perquè amb això d'Internet hi ha molta cosa de màgia, i , si poden passar el llenguatge dels humans a aquelles fórmules tan rares de html, només clicant una tecleta, què no podran fer per traduir al castellà les nostres bordades! Més dificil és traduir les bordades a lletres, oi?.
Bé, de moment ja li he enviat els cromets on ens presentàvem, perquè ens vagi coneixent.
Ah, per cert, per si t'hi vols entretenir una mica, allà trobaràs contes que t'agradaran.
et llepo
Broc
Nota: t'envio la seva carteta de presentació
Hola. Me llamo Bicho. Peso 7,8 kg. y mido 31 cm de altura en la cruz. Soy, por el momento, el único ejemplar conocido de Pastor Villalbino (Whiteville Sephard). O al menos eso dicen mis dueños. Creo que en realidad soy un mestizo, un puré genético con algunas características propias del caniche y quizá otras del Gos d'Atura. Yo me alegro, porque los perros de raza siempre me han caído gordos.