Estimats amics: ( per ordre d'entrada en aquesta sala) Broc, Àusias, ketty i Astulips, com que fa temps que em demàveu si us podia recomenar alguna lectura interessant que parlés de vosaltres, i sabent us agrada tenir algun llibre entre les potes, he decidit regalar-vos aquest enllaçarticle . Aquí podreu trobar una llista interessant dellibres que parlen de vosaltres.
Espero que disfruteu de la lectura en les estones lleure de què disposeu al llarg del dia ( que sabem que són moltes..). També m'agradaria que ens expliquéssiu si els autors d'aquests llibres l'encerten en la seva particular aproximació al territori dels contrapunts delshumans.
Una carícia
mas
Hola, Astulips! Benvingut als contrapunts. Perdona pel retard, però he estat molt enfeinat aquests dies i fins avui no vist que ja havies arribat.
T'explico, l'altre dia, a la plaça vaig veure un os de pollastre
al costat dels contenidors i no vaig poder resistir ltemptació.
Ja sé que m'havien advertit moltes vegades que no els mengés....però noi.. de vegades l'instint pot més.
Ja m'havia passat una altra vegada. de seguida vaig notar mal a panxa i ja les vam tenir. Ho vaig llençar tot. I no una, sinó moltes vegades. Em van portar corrents al veterinari. A la radiografia va sortir el famós osset. Sort que aquesta vegada no em van renyar. Ja em devien veure proufotut.
Tota la setmana que he estat amb xarops i règim. Un fàstic, noi. Ara estic millor. Però no m'he mogut gaire. Les sortides imprenscindibles i prou. M'he aprimat una mica i faig carica. Fins i tot faig ulleres. Avui ha estat el primer dia que m'han dut a fer un volt.
Als gats us passa el mateix amb les espines de peix? Ho pregunto per curiositat, que sempre he pensat que ha de ser fomut empassar-se una espina, dic jo. Ja diuen que els gossos urbans som massa finolis, que els que viuen al camp s'empassen els ossos que volen i res.... ufff quina enveja.
bé , astu, ja saps...entra quan vulguis:-)
broc
broc 9:47 PMT'explico, l'altre dia, a la plaça vaig veure un os de pollastre
al costat dels contenidors i no vaig poder resistir ltemptació.
Ja sé que m'havien advertit moltes vegades que no els mengés....però noi.. de vegades l'instint pot més.
Ja m'havia passat una altra vegada. de seguida vaig notar mal a panxa i ja les vam tenir. Ho vaig llençar tot. I no una, sinó moltes vegades. Em van portar corrents al veterinari. A la radiografia va sortir el famós osset. Sort que aquesta vegada no em van renyar. Ja em devien veure proufotut.
Tota la setmana que he estat amb xarops i règim. Un fàstic, noi. Ara estic millor. Però no m'he mogut gaire. Les sortides imprenscindibles i prou. M'he aprimat una mica i faig carica. Fins i tot faig ulleres. Avui ha estat el primer dia que m'han dut a fer un volt.
Als gats us passa el mateix amb les espines de peix? Ho pregunto per curiositat, que sempre he pensat que ha de ser fomut empassar-se una espina, dic jo. Ja diuen que els gossos urbans som massa finolis, que els que viuen al camp s'empassen els ossos que volen i res.... ufff quina enveja.
bé , astu, ja saps...entra quan vulguis:-)
broc
Aquest d´aquí sóc jo. Em dic Astulips i el perquè del nom hi ha un carallot que cada nit me´l pren una estona per anar a la sala de cultura del vilaweb i que ja s´ha fet farts d´explicar-lo. Però com que ara és el meu torn i no el seu em prendré el privilegi d´explicar-lo de primera mà, així poster li estalvio una mica de feina a ell. Jo sóc nascut a Can Pixapins, però el nom prové de tot un personatge de la Catalunya Nord que es diu Pascal Comelade. És un músic, i toca el pianet de joguina. En un dels seus nombrosos discs va fer una cançó que li va posar per nom "Your Labios As Tulips". La cançó és molt bonica, us la recomano. A partir d´aquí algun enginyós va formar la paraula Astulips i me la va fer carregar de per vida. Ara ja hi estic acostumat, i fins i tot m´agrada, però al principi no sabia perquè em deien tantes vegades Astulips, i Astulipis, i Astu, i Tulips…. al final vaig comprendre que es referien a mi.
Durant la meva infantesa, ara ja tinc quatre anys fets i refets, vaig anar passant de pis d´estudiants en pis d´estudiants, i vaig conèixer molta gent, tot i que em feien una mica de por. Els caps de setmana em deixaven sol a la ciutat i jo m´avorria molt, així que feia dolenteries per queixar-me. Fins que ho van entendre. Em portaven de vacances al poble, i un cop fins i tot vaig viatjar fins al Pirineu. Ara, per sort, visc en un poble, i puc sortir al carrer sempre que vulgui a veure altres gats i jugar amb ells. Tot i que a casa també hi estic molt bé perquè puc dormir ben calentó ja sigui en un llit o altre, i sinó al sofà.
Hi ha però, una cosa que acabo d´entendre. Un parell de cops l´any tots els gats es posen violents i fan molt de soroll. Es barallen i es posen uns sobre els altres. I després ja està, com si no hagués passat res. Jo no sé perquè ho fan això, amb lo ve que m´ho passo jugant jo. Tinc una petita sospita però. Quant era petitet em van fer una cosa molt lletja que em va fer molt de mal. No sé pas si serà per això que…
És igual, jo m´ho passo bé igualment. I com que avui ja he fet més feina de la normal, ara toca anar a dormir una estona i deixar el nom a un altre perquè pugui visitar el vilaweb.
Apa doncs, a disfrutar.
astulips